Mol·lusc contagiós: què és aquesta berrugueta que li ha sortit al meu fill?

Tot i que el mol·lusc contagiós és una erupció habitual en els nens, hi ha molts pares que no han sentit mai parlar d’ell.

1. Quina n’és la causa?

Es tracta d’una infecció per un virus de la família dels poxvirus. Com el seu nom indica és contagiosa i autoinocul·lable, és a dir que es propaga quan el nen se les toca, donant lloc a noves lesions Aquest virus té baixa capacitat per provocar una resposta immunològica a la persona infectada i això vol dir que es pot patir varies vegades.

2. A qui afecta?

És molt estrany veure-ho en nens menors d’un any; la seva màxima incidència és en nens de 2-3 anys. És molt més freqüent en climes càlids i on els nens porten poca roba. És una infecció que s’observa amb més freqüència en nens atòpics.

3. Com es produeix el contagi?

La transmissió es produeix per contacte directe pell amb pell o per mitjà d’objectes contaminats  (tovalloles). Molts dels nens van sovint a piscina i el virus és resistent als productes químics desinfectants que s’utilitzen en aquest tipus d’instal·lacions. La forma de presentació pot ser aïllada o en forma d’epidèmies. El període d’incubació, des del contagi fins a l’aparició de les lesions, és d’entre 15 dies fins a 3 mesos.

4. Com es manifesta?

Consisteix en una erupció en forma d’un o més protuberàncies, rodones, de mida petita i de color rosat, blanc o del mateix color de la pell. La superfície és llisa i brillant i al tacte són suaus, i molts d’ells tenen la part central enfonsada o umbilicada (semblant a un melic).
Inicialment les lesions són molt petits, de la mida del cap d’una agulla, i mica a mica van creixent en el transcurs d’unes setmanes.
Poden aparèixer de forma aïllada,en forma de files o en agrupacions petites . La seva localització és variada, però tenen predilecció per a la regió axil·lar i engonal, així com els genitals.
No solen ser dolorosos, però poden picar, inflamar-se i posar-se vermells, o infectar-se, sobretot quan el nen s’ho toca o s’ho rasca.

5. Com es diagnostica?

El diagnòstic es fa a simple vista, per l’aspecte tant característic que té, sobretot quan es pot apreciar aquesta forma umbilicada. Únicament en els casos de lesions amb molta inflamació o de gran mida es poden plantejar dubtes.

6. Com es tracta?

En la majoria de casos, el mol·lusc contagiós es cura de forma espontània, i la durada pot ser molt variable, en general, la infecció desapareix al cap de 6 i 9 mesos, encara que de vegades pot perdurar fins a 3 o 4 anys. En molts casos, sobretot quan la infecció persisteix en el temps, es recomana el tractament, especialment per evitar el contagi i la possibilitat de desenvolupar complicacions.

El tractament es basa en l’eliminació dels nòduls de diferents maneres:

Extraure el centre contagiós exprimint el nòdul amb unes pinces.
Extirpar les protuberàncies congelant-les amb crioteràpia. És el més ràpid però és dolorós i els nens no ho toleren gaire bé.
Rascant-les amb una cullereta de vores afilades o curetatge.
Aplicar un producte químic irritant per sobre de les lesions, com el hidròxid de potassi. Hi ha varis preparats comercials i es pot fer a casa; l’únic inconvenient és que pica una mica.

Es pot aplicar una crema anestèsica per sobre la lesió abans d’extreure-la. L’elecció de no tractar o tractar i decidir quin tractament utilitzar, estarà en funció del número de lesions, la localització i sobretot de l’opinió dels pares. És important saber que el tractament serà més efectiu quan abans es comenci i quan hi hagin poques lesions, per evitar que es vagi propagant  i n’apareguin cada vegada més.

7. I es pot prevenir?

Cal seguir aquestes recomanacions per prevenir qualsevol contagi:

Evitar qualsevol contacte físic proper, especialment amb les zones de la pell afectades.
No compartir bany, roba o tovalloles ni banyar-se a la mateixa piscina que altres nens.
Cobrir amb roba, tiretes o esparadrap les zones afectades.
Rentar-se les mans de manera freqüent.

Si es compleixen tots aquests requisits, en general, no serà necessari treure el nen de la guarderia o l’escola, encara que sempre s’ha de valorar cada cas concret.